Aquest passat diumenge 11d'octubre i després de sis setmanes de l'Ironman Vichy, tenia ganes de tornar a competir. Després d'haver-me recuperat millor del que esperava, i què millor que poder competir a casa, allà a on va començar tot, a on vaig començar a fer algun triatló popular amb la gent del gimnàs del club Nàutic, ja deu fer uns vint anyets. Com passa el temps, recordo que els primers, tenia feines a acabar la distància Sprint. Sempre li tindré un especial afecte als triatlons d'aquest poble. I si a més li sumem que la gent del 100x100half m'havien convidat després de guanyar-me la plaça per Hawaii, i per arrodonir el dia, era el meu aniversari, ja no es pot demanar massa més, bé, posats a demanar, tenir una gran cursa seria excepcional, i així va ser.
Com de costum, vaig arribar dels primers a l'obertura dels Boxes, el dia pintava perfecte, una bona temperatura, molt bon ambient, bona mar i molt bones sensacions, amb ganes de tornar a competir, amb aquella xíspa que tenim quan et sents descansat però activat i a punt de donar-ho tot. Donen la sortida i intento sortir fort per no estar en algun grup massa nombrós i rebre massa. Tot i estar-hi acostumat, sempre em costa agafar el ritme, sempre tinc la sensació d'anar lent, i no és fins quan ja hem fet la segona boia que em començo a trobar-me a gust, miro de no perdre el grup en el qual estic i de cop pico amb un Triatleta que venia despistat contra direcció, ja he perdut el grup, llàstima. Segueixo a ritme fins a arribar a la T1. Quan passo pel crono, he fet 30', caram bon temps.
Ara començo el tram de bicicleta, en aquest ja em trobo més a gust, puc controlar millor l'esforç. Comencem a anar per les carreteres dels aiguamolls, mira que he fet kilòmetres en aquestes carreteres i per aquells mateixos trams, però tot i això, encara gaudeixo de les vistes de la Serra de Verdera, les búfales, i els Prats plens d'aigua. Però, vaig sol i val més anar per feina, veig a grups que tot i no anar descaradament a roda, van en grup. És impossible atrapar-los, no és just, sé que és difícil lluitar contra això, només la consciència de la gent pot arreglar-ho i alguna que altra targeta i penalització, però no serà el cas. Segueixo a ritme, intento que els grups de darrere no m'atrapin, el pulsòmetre està entre 160 i 170, a veure si aguanto i a peu? Ja veurem, però estic a casa, en aquestes carreteres he preparat dos Ironmans i avui no puc fallar. Fem la segona volta i ja anem més separats, de moment aguanto a un ritme semblant a la primera i, tot i que algú em passa, també avanço.
Deixem la bici i comença la festa. L'any passat vaig estar a punt de plegar, i no ens enganyem, tenia molt de respecte a aquesta mitja, no ho sembla, però després de nedar i fer 90k a 35,7km/h, el tram a peu es pot fer molt dur. Volia dosificar a 165-170bpm, però tinc a tres triatletes al davant i no els puc deixar escapar. Em poso al voltant de les 175, em trobo a gust, i s'acaba la temporada, ho he de donar tot. Algú se'm va, se m'escapa, però em centro amb el ritme dur, però còmode, si són més ràpids, que vagin fent. Aquestes curses m'han ensenyat que l'únic rival ets tu, i gràcies a tu, tindràs una gran cursa o una cursa per oblidar. Passen els kilòmetres i aquells que m'havien deixat, els torno a passar, fins al final no s'ha acabat la cursa. Queden tres kilòmetres i des del k2, que porto un basc enganxat a l'esquena, i penso, aquest que s'ha aprofitat de mi, en el últim tram em deixarà i em quedaré amb cara de tonto. No sé d'on, però trec forces per fer un canvi de ritme, arribo a les 180bpm, veig que no em segueix, afluixo un xic, que encara queda un km i em passa un altre, no pot ser, ho estic donant tot!! Veig la línia d'arribada i el meu company de batalles, en Salva, me'l trobo allà. Animant-me i pujant-me la moral pels núvols, així que acabo de donar tot allò que no tinc i faig un esprint final a 188bpm, avui he guanyat l'esprint, jo!! 3r sub 50 i 11è de la general amb 4h31'. Però sobretot molt satisfet amb mi mateix, per la cursa i per la temporada, que d'això es tracta.
Aquest any si, se m'ha tret l'espina de l'any passat, 1h46 en la mitja i aquest 1h30', gràcies als ànims de tota la família, els que hi eren i el que no hi era, però de ben segur hi hauria estat, als amics i coneguts. No hi ha res com córrer a casa, per les teves carreteres i pels teus camins, amb la teva gent. Felicitar a l'organització pel bon funcionament de la prova, segur que hi ha detalls a polir, però ha estat una gran cursa, de vegades fem molts kilòmetres per fer curses i ara tenim la sort de poder-la gaudir al costat de casa, esperem que sigui per molts anys.
Com de costum, vaig arribar dels primers a l'obertura dels Boxes, el dia pintava perfecte, una bona temperatura, molt bon ambient, bona mar i molt bones sensacions, amb ganes de tornar a competir, amb aquella xíspa que tenim quan et sents descansat però activat i a punt de donar-ho tot. Donen la sortida i intento sortir fort per no estar en algun grup massa nombrós i rebre massa. Tot i estar-hi acostumat, sempre em costa agafar el ritme, sempre tinc la sensació d'anar lent, i no és fins quan ja hem fet la segona boia que em començo a trobar-me a gust, miro de no perdre el grup en el qual estic i de cop pico amb un Triatleta que venia despistat contra direcció, ja he perdut el grup, llàstima. Segueixo a ritme fins a arribar a la T1. Quan passo pel crono, he fet 30', caram bon temps.
Ara començo el tram de bicicleta, en aquest ja em trobo més a gust, puc controlar millor l'esforç. Comencem a anar per les carreteres dels aiguamolls, mira que he fet kilòmetres en aquestes carreteres i per aquells mateixos trams, però tot i això, encara gaudeixo de les vistes de la Serra de Verdera, les búfales, i els Prats plens d'aigua. Però, vaig sol i val més anar per feina, veig a grups que tot i no anar descaradament a roda, van en grup. És impossible atrapar-los, no és just, sé que és difícil lluitar contra això, només la consciència de la gent pot arreglar-ho i alguna que altra targeta i penalització, però no serà el cas. Segueixo a ritme, intento que els grups de darrere no m'atrapin, el pulsòmetre està entre 160 i 170, a veure si aguanto i a peu? Ja veurem, però estic a casa, en aquestes carreteres he preparat dos Ironmans i avui no puc fallar. Fem la segona volta i ja anem més separats, de moment aguanto a un ritme semblant a la primera i, tot i que algú em passa, també avanço.
Deixem la bici i comença la festa. L'any passat vaig estar a punt de plegar, i no ens enganyem, tenia molt de respecte a aquesta mitja, no ho sembla, però després de nedar i fer 90k a 35,7km/h, el tram a peu es pot fer molt dur. Volia dosificar a 165-170bpm, però tinc a tres triatletes al davant i no els puc deixar escapar. Em poso al voltant de les 175, em trobo a gust, i s'acaba la temporada, ho he de donar tot. Algú se'm va, se m'escapa, però em centro amb el ritme dur, però còmode, si són més ràpids, que vagin fent. Aquestes curses m'han ensenyat que l'únic rival ets tu, i gràcies a tu, tindràs una gran cursa o una cursa per oblidar. Passen els kilòmetres i aquells que m'havien deixat, els torno a passar, fins al final no s'ha acabat la cursa. Queden tres kilòmetres i des del k2, que porto un basc enganxat a l'esquena, i penso, aquest que s'ha aprofitat de mi, en el últim tram em deixarà i em quedaré amb cara de tonto. No sé d'on, però trec forces per fer un canvi de ritme, arribo a les 180bpm, veig que no em segueix, afluixo un xic, que encara queda un km i em passa un altre, no pot ser, ho estic donant tot!! Veig la línia d'arribada i el meu company de batalles, en Salva, me'l trobo allà. Animant-me i pujant-me la moral pels núvols, així que acabo de donar tot allò que no tinc i faig un esprint final a 188bpm, avui he guanyat l'esprint, jo!! 3r sub 50 i 11è de la general amb 4h31'. Però sobretot molt satisfet amb mi mateix, per la cursa i per la temporada, que d'això es tracta.
Aquest any si, se m'ha tret l'espina de l'any passat, 1h46 en la mitja i aquest 1h30', gràcies als ànims de tota la família, els que hi eren i el que no hi era, però de ben segur hi hauria estat, als amics i coneguts. No hi ha res com córrer a casa, per les teves carreteres i pels teus camins, amb la teva gent. Felicitar a l'organització pel bon funcionament de la prova, segur que hi ha detalls a polir, però ha estat una gran cursa, de vegades fem molts kilòmetres per fer curses i ara tenim la sort de poder-la gaudir al costat de casa, esperem que sigui per molts anys.
RSS Feed