Ironman Vitòria-Gasteiz (3.8, 180, 42) 13/7/14
Crònica
Aquest passat diumenge tocava tornar a competir en la distància Ironman, per quarta vegada i desprès de 4 anys sense fer-ho.
La prova escollida va ser el Triathlon Vitòria-Gasteiz, que després d'haver acollit campionats del món, Europa i Espanya, han organitzat per segona vegada una distància Ironman. Després de tenir una setmana difícil meteorològicament, el dia es va aixecar sense cap núvol, només algunes boires a primera hora del matí a la platja de Landa al llac d'Uribarri-Ganboa, però el dia clar i amb un bon sol ens acompanyaria durant la llarga jornada.
Uns 1.159 participants inscrits a la prova Ironman varen començar la natació a les 8.30 del matí, 20 minuts més tard dels Pro. Dues voltes de 1900m en un llac tranquil i paratge idíl·lic, donaven l'inici del que seria el nostre gran dia. El dia en què has de demostrar tot allò que has estat entrenant durant mesos, centenars d'hores, milers de quilòmetres i moltíssims sacrificis que has fet per poder estar allà, per poder-te, no sé ben bé per quin motiu, demostrar que pots fer-ho i que per difícil que sigui el repte, es pot aconseguir amb treball i constància, aquesta és la filosofia de l'Ironman. En aquest cas la natació va ser molt tranquil·la sense massa cops ni glops d'aigua, en vaig sortir amb un temps de 58'39" i a la posició 30 de la general.
Un cop haver superat la natació tocava afrontar els 180kms en bicicleta, tres voltes, una de 54km, l'altre de 73km i una tercera que ens portaria a Vitòria de 54kms més. Un circuit ràpid però exigent, ja que l'has de fer sol i en solitud, algunes queixes he llegit del drafting, però no va ser el meu cas. Un circuit en el qual has d'exigir-te al màxim si no vols quedar-te endarrere, però tampoc donar més del que tens, ja que t'espera una marató a peu. Llargues rectes, carreteres amb tobogans i rampes curtes però intenses, ens feien deixar la bicicleta al cap de 6h07' parcial de 5h05 (35,5km/h) i en 23 posició.
Però un ironman comença a la marató, sembla estrany després de tant esforç però encara queda la part més dura. Per molta gent, la marató sola ja és un bon repte personal, doncs per nosaltres era la traca final, a on el menjar, la hidratació, l’entrenament, però sobretot la ment juga un paper fonamental. Haver sabut entrenar el dolor, el cansament i a ser capaç de gaudir en aquestes circumstàncies, tot i que sembla un moment místic, és clau per poder acabar la cursa. De ben segur que hi ha una força no sé d'on que t'ajuda a tirar endavant, a continuar i sobretot a sentir-te orgullós dels que t'han ajudat i de tu mateix, és un moment egoista, però te l'has guanyat. Moments en els quals t'emociones, moments de molt dolor, patiment, però tot allò que costa un esforç es veu equitativament compensat. Fer quatre voltes de 10,5km per carrers i parcs de la ciutat, es converteix en un moment de glòria quan arribes als últims metres, en el teu moment i dels teus, quan tot l'esforç obté la seva recompensa. Sobretot si et diuen que has guanyat la cursa en el teu grup d'edat i que has quedat 14è de la general amb un temps de 9h30'37".
Sigui quin sigui el teu resultat, l'Ironman va molt més enllà d'una cursa, és un repte, una manera de superar-te, de sentir-te gran per un dia, de sentir-te especial i de saber que allò que sembla tan difícil amb esforç, dedicació i si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ho podem aconseguir ;).
PD: Espectacular el Triathlon Vitòria-Gasteiz! Un Ironman brutal en tots els sentits!! ZORIONAK!!!
La prova escollida va ser el Triathlon Vitòria-Gasteiz, que després d'haver acollit campionats del món, Europa i Espanya, han organitzat per segona vegada una distància Ironman. Després de tenir una setmana difícil meteorològicament, el dia es va aixecar sense cap núvol, només algunes boires a primera hora del matí a la platja de Landa al llac d'Uribarri-Ganboa, però el dia clar i amb un bon sol ens acompanyaria durant la llarga jornada.
Uns 1.159 participants inscrits a la prova Ironman varen començar la natació a les 8.30 del matí, 20 minuts més tard dels Pro. Dues voltes de 1900m en un llac tranquil i paratge idíl·lic, donaven l'inici del que seria el nostre gran dia. El dia en què has de demostrar tot allò que has estat entrenant durant mesos, centenars d'hores, milers de quilòmetres i moltíssims sacrificis que has fet per poder estar allà, per poder-te, no sé ben bé per quin motiu, demostrar que pots fer-ho i que per difícil que sigui el repte, es pot aconseguir amb treball i constància, aquesta és la filosofia de l'Ironman. En aquest cas la natació va ser molt tranquil·la sense massa cops ni glops d'aigua, en vaig sortir amb un temps de 58'39" i a la posició 30 de la general.
Un cop haver superat la natació tocava afrontar els 180kms en bicicleta, tres voltes, una de 54km, l'altre de 73km i una tercera que ens portaria a Vitòria de 54kms més. Un circuit ràpid però exigent, ja que l'has de fer sol i en solitud, algunes queixes he llegit del drafting, però no va ser el meu cas. Un circuit en el qual has d'exigir-te al màxim si no vols quedar-te endarrere, però tampoc donar més del que tens, ja que t'espera una marató a peu. Llargues rectes, carreteres amb tobogans i rampes curtes però intenses, ens feien deixar la bicicleta al cap de 6h07' parcial de 5h05 (35,5km/h) i en 23 posició.
Però un ironman comença a la marató, sembla estrany després de tant esforç però encara queda la part més dura. Per molta gent, la marató sola ja és un bon repte personal, doncs per nosaltres era la traca final, a on el menjar, la hidratació, l’entrenament, però sobretot la ment juga un paper fonamental. Haver sabut entrenar el dolor, el cansament i a ser capaç de gaudir en aquestes circumstàncies, tot i que sembla un moment místic, és clau per poder acabar la cursa. De ben segur que hi ha una força no sé d'on que t'ajuda a tirar endavant, a continuar i sobretot a sentir-te orgullós dels que t'han ajudat i de tu mateix, és un moment egoista, però te l'has guanyat. Moments en els quals t'emociones, moments de molt dolor, patiment, però tot allò que costa un esforç es veu equitativament compensat. Fer quatre voltes de 10,5km per carrers i parcs de la ciutat, es converteix en un moment de glòria quan arribes als últims metres, en el teu moment i dels teus, quan tot l'esforç obté la seva recompensa. Sobretot si et diuen que has guanyat la cursa en el teu grup d'edat i que has quedat 14è de la general amb un temps de 9h30'37".
Sigui quin sigui el teu resultat, l'Ironman va molt més enllà d'una cursa, és un repte, una manera de superar-te, de sentir-te gran per un dia, de sentir-te especial i de saber que allò que sembla tan difícil amb esforç, dedicació i si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ho podem aconseguir ;).
PD: Espectacular el Triathlon Vitòria-Gasteiz! Un Ironman brutal en tots els sentits!! ZORIONAK!!!
Resultats
|
|